Pàgines



diumenge, 1 d’abril del 2018

Pegasin: la locomotora amb cor de camió


No és que ens hàgim equivocat de tema, ja que normalment escrivim sobre cotxes o motos d'època i no entrem en els trens històrics. Però en aquesta ocasió és diferent, ja que en una visita realitzada al Centre d'interpretació del ferrocarril de Móra la Nova, durant les explicacions del guia, va comentar que tenien una màquina (locomotora), que estaven restaurant, que a la seva època -1959/1963- l'anomenaven "Pegasín" o "Memé", i això era degut al fet que muntaven motors Pegaso. La raó era molt senzilla, d'aquesta manera, al ser un motor de fabricació nacional i conegut per la majoria de mecànics, no hi hauria problemes a l'hora de les reparacions.



Durant els anys cinquanta, el parc de locomotores que RENFE utilitzava per a les maniobres, estava compost pràcticament íntegrat per locomotores de vapor. Totes elles rondaven entre els 80 i 100 anys d'antiguitat, i el seu manteniment era cada vegada més difícil i onerós. S'imposava, doncs, una modernització, que per l'evolució de la tecnologia i la indústria ferroviàries, s'havia de realitzar amb locomotores diésel. Fruit d'aquesta iniciativa van ser tres sèries principals de locomotores: les sèries 10300 i 10400 amb rodatge C i del tipus dieselelèctric. I la sèrie 10100 amb rodatge B, de menors dimensions i del tipus dieselmecànic.

Aquesta última sèrie, la formaven locomotores de reduïdes dimensions, el projecte de les quals estava inspirat en les dues petites locomotores de maniobres que la “Maquinista Terrestre y Marítima” de Barcelona, havia fabricat per MZA en els anys trenta.


Aquestes locomotores, amb un pes de tan sol 25 tones, estaven destinades a realitzar maniobres lleugeres en dipòsits, tallers i estacions mitjanes i petites.

Una de les missions per les quals van ser pensades (però que no va ser la seva principal comesa) era la de descarregar les locomotores dels trens col·lectors (els famosos “ruta”) , de les tedioses maniobres de llosa vagons de mercaderies, que havien de deixar i recollir en les estacions del recorregut, i que perllongaven la parada d'aquests trens, durant massa temps.

Aquesta sèrie va ser el fruit de l'acord entre ”La Maquinista Terrestre y Marítima” i la “Empresa Nacional de Autocamiones”. Van ser conegudes com “Memé” o “Pegasines” (muntaven un motor Pegaso), i van anar normalment utilitzades en tallers, dipòsits, estacions de mercaderies, ports i brancs industrials. Algunes d'elles van ser venudes a empreses privades per a maniobres en les seves instal·lacions.


La sèrie estava formada per 46 unitats. Van ser fabricades entre els anys 1959 i 1963 per la Maquinista Terrestre y Marítima, Euskalduna i Makosa. El primer prototip, que va ser realitzat per la Maquinista Terrestre y Marítima, estava pintat de color groc i es va construir l'any 1956.

Aquestes locomotores o tractor de maniobres, com s'ha escrit anteriorment, muntaven un motor Pegaso, concretament un diésel de 4 temps i 6 cilindres en línia (ENASA Pegaso III D). Les locomotores tenien una potència de 76 CV. Portaven tracció mecànica amb embragatge hidràulic i pesaven 25 tones.

* Text elaborat mitjançant comunicat de premsa

Fotografíes de: Bernat Borrás (trenscat.cat), Marc Lugandos, M. Palou (Carril) i DPF Fotografies


imatge

imatge